En Roman Vigara és un atleta que fa molt de temps que gaudeix practicant l’esport. L’any 2015 va ser el primer atleta amb discapacitat intel·lectual que va completar la Marató de Barcelona de poc més de 42 kilòmetres de recorregut amb un temps de 5 hores. Aquest any la va tornar a córrer però va haver d’abandonar al kilòmetre 25 per problemes físics.
Vigara té 43 anys i la passió per córrer li ve des de ben petit. Primer va estar en el club d’atletisme de Castelldefels i després al de Gavà. Actualment està a l’Acell, la Federació Catalana d’esports per a disminuïts psíquics. Als inicis, als seus pares no els hi feia gràcia la seva afició; però ara estan molt orgullosos d’ell: “De petit m’agradava molt apuntar-me a les carreres; però a la meva mare no li agradava. Ella volia que les deixés però jo seguia”, explica Vigara.
Entre d’altres curses, Roman ha completat la Marató de Barcelona, la Mitjà Marató de Barcelona i la de la Maquinista. Per aconseguir-ho, entrena tres cops per setmana: dos dies fent voltes al recinte Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i un tercer dia, a les instal·lacions de l’Acell. Una vegada al mes intenta fer una cursa de 10km. La Marató és la cursa més exigent que ha corregut: “Em van animar a corre-la gent del meu voltant. Vaig acabar cansat però molt content”, afirma l’atleta de l’Acell.
Beneficis per una millor salut mental
Salut i sacrifici són els beneficis que li aporta el fet de córrer a Roman Vigara: “M’aclareix la ment”, diu. Per això, recomana a tothom que ho provi. L’any vinent es tornarà a posar a prova a la Marató; encara que expliqui que “es va fent vell i li pesen més les cames”. Però insisteix en que l’important és participar.
Amb o sense limitacions, Roman Vigara ens ensenya que tothom, amb esforç, dedicació i sacrifici, pot assolir qualsevol repte que es proposi.
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
