El passat 12 de gener es van complir exactament 40 de la mort de l’escriptora britànica Agatha Christie.
Una infantesa entre cotons
Agatha Clarissa Miller va venir al món el 15 de setembre del 1890 a Torquay, al comtat de Devon (Anglaterra) en el si d’una família benestant. Però la seva vida privilegiada es va truncar en perdre el seu pare, John Miller als nou anys. L’ambient en què va créixer l’escriptora va servir d’escenari per a moltes de les seves novel·les.
La gènesi d’un talent per al crim literari
Corria l’hivern del 1908 quan Agatha Miller es trobava convalescent al llit sense saber com passar les hores mortes. La seva mare li va suggerir que es distragués inventant-se històries. Així, aquella adolescent de disset anys va escriure un relat titulat Casa de bellesa, que va presentar a un veí seu que era editor. Però aquest el va rebutjar per considerar-lo massa abstracte, atès que tractava dels somnis.
El 1914, arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Agatha Miller va servir com a infermera en un hospital de campanya al seu Torquay natal, la qual cosa li va permetre conèixer les propietats de cada medicament que administrava. Aquests coneixements li servirien a la futura escriptora per atorgar-li versemblança als crims ficticis que concebia, sempre per la via de l’enverinament.
De Miller a Christie
Agatha Miller es va casar el 1920 amb l’aviador Archibald Christie, de qui va adoptar el cognom amb el que seria mundialment reconeguda. La carrera literària de la novel·lista va arrencar amb la creació de quatre sagaços detectius.
Monsieur Poirot
Hercules Poirot és un inspector de policia retirat que es caracteritza per la seva estatura menuda, un cap rodó anomenat “d’ou” rematat amb el seu famós bombí i un marcat accent francès, atès que és d’origen belga, el qual li donava un toc còmic. El detectiu sempre resol els crims més enigmàtics amb una solució senzilla.
Hercules Poirot va debutar el 1920 a la novel·la Misteriós affair a Styles, títol que al·ludeix al nom de la mansió on residia el matrimoni Christie.
Miss Marple
Jane Marple és una entranyable i solitària anciana que, gràcies als seus coneixements sobre la naturalesa humana, sempre és de gran ajuda als inspectors de l’Scotland Yard per resoldre els crims més enigmàtics. Aquest personatge literari, que va debutar el 1929 a Els tretze problemes de Miss Marple, va ser la mussa d’inspiració del productor Peter S. Fincher per crear l’escriptora Jessica Fletcher, (interpretada per Angela Lansbury) protagonista de la telesèrie d’intriga S’ha escrit un crim, emesa entre els anys 1984 i 1996.
Matrimoni de perdiguers
El matrimoni format per Tommy i Prudence (Tuppence) Beresford són també una parella de detectius que investiguen casos com el primer en què treballen a la novel·la a La fada madrina, així com a El cas de la perla rosa.
Un misteri verídic
L’any 1926, la sort semblava somriure Agatha Christie: estava feliçment casada amb un home a qui estimava i amb qui va tenir una filla anomenada Rosalind. A més, la novel·lista havia publicat el segon llibre protagonitzat per Hèrcules Poirot titulat L’assassinat de Roger Ackroyd. Però el 3 desembre d’aquell mateix any, Agatha Christie va desaparèixer sense motiu aparent, desprès de fer-li un petó de bona nit a la seva filla. La policia es va mobilitzar per a organitzar una batuda, a la qual també va participar l’escriptor escocès Arthur Conan Doyle, creador d’un altre detectiu tan famós com ho és Sherlock Holmes. El primer que la policia va trobar va ser el cotxe que conduïa l’escriptora (un Morris Cowley) abandonat a la vora d’un llac. Al cap d’onze dies de la seva desaparició, Agatha Christie va ser localitzada en un hotel de luxe a Harrogate (Yorkshire) en perfecte estat però confusa, atès que quan els agents li van preguntar com estava l’escriptora es va identificar com a Teresa Neele. La raó per la que es va atribuir aquell pseudònim va ser perquè Neele era el cognom de la dona amb qui Archibald Chrisrie mantenia una aventura extramatrimonial, el nom de pila de la qual era Nancy i per la qual, el marit d’Agatha volia divorciar-se’n, cosa que li va causar un enorme xoc psicològic.
Una nova etapa
Després d’haver-se divorciat del seu marit, Agatha Christie va començar una nova etapa renegant del cognom Christie. Va demanar als seus editors de publicar les seves següents novel·les amb el cognom Miller, però aquests la van convèncer que un canvi sobtat de signatura seria contraproduent per a la seva popularitat perquè comportaria que els seus lectors creurien que els relats podrien ser d’una altra Agatha.
D’altra banda, Agatha Christie, per recomanació del seu cercle d’amics, va començar a viatjar per Egipte i l’Iraq emportant-se la seva filla Rosalind amb ella. Aquell periple per l’Orient Mitjà va donar a llum novel·les com Assassinat a l’Orient Express, Mort al Nil o I van arribar a Bagdad. Però en un dels seus viatges, Agatha Christie va conèixer Max Mallowan, un arqueòleg que treballava en unes excavacions a l’Iraq, amb el qual es casaria el 1930.
Del paper a l’escenari
D’alguns dels relats més emblemàtics se n’ha representat adaptacions teatrals com és el cas de Testimoni de càrrec o la cèlebre La ratonera, una obra escrita expressament per als escenaris que, des de la seva estrena el 1952 es ve representant a diversos teatres d’arreu del món, des del West End de Londres fins als de Broadway de Nova York, i que molt possiblement va inspirar la creació d’un joc de taula tan popular com el Cluedo.
Teló
Quan el 1971, Agatha Christie va rebre de la reina Isabel II la distinció de Dama de l’Imperi Britànic, la seva salut estava força deteriorada. L’última aparició pública de l’escriptora va tenir lloc el 1974 amb motiu de la presentació de l’adaptació cinematogràfica d’Assassinat a l’Orient Express, dirigida per Sidney Lumet, en la qual Hèrcules Poirot estava encarnat per l’actor britànic Albert Finney.
El 1975, Agatha Christie va escriure la que seria l’última obra protagonitzada per Hèrcules Poirot titulada Teló, en la qual l’investigador belga moria. I va arribar el 12 de gener del 1976, la fatídica data en què Agatha Christie va morir acompanyada pel seu marit, Max Mallowan. L’octubre del mateix any, va sortir publicat El crim adormit, el llibre pòstum de l’escriptora, que suposaria l’últim cas de Miss Marple. Agatha Christie ha deixat al món una vasta herència literària composta de 66 novel·les de misteri; 6 de romàntiques, signades sota el pseudònim de Mary Westmacott, i una obra teatral. Amb un bagatge com aquest, l’autora s’ha guanyat merescudament el reconeixement com a reina del crim perfecte… o quasi.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
