Ara voldria parlar-vos del mon de ser discapacitat o no ser-ho.
Perquè aquest tema?
Veient el programa de “Viajando con Chester”, han entrevistat a Juan Manuel Montilla que és músic del gènere del rap.
A què es deu les ganes de parlar d’aquesta persona?, és perquè té una discapacitat degut a una paràlisis cerebral.
Tot i així, apart de ser cantant com ja he dit té dos fills ben macos.
Escoltant-lo a l’entrevista a Juan Manuel Montilla, m’ha fet veure el que em passava a mi de petit i voldria explicar-ho a tots vosaltres,que és el mateix que ell ha fet a l’entrevista.
Com molt bé ha dit ell a l’entrevista, les persones amb unes dificultats motrius o de qualsevol altre tipus tenen la tendència a no passar desapercebudes.
Això es veu reflectit per la societat en la que vivim perquè molts cops rebem aquestes persones com: pobreta, vols que t’ajudi? ,vols un caramel?…
Això mateix m’ha passat en la meva persona i per això voldria reclamar un canvi d’actitud per a aquestes persones, que no se les anul·li que no se les limiti i com no, que no sentim pena per aquestes persones.
Sinó el contrari, ajudem-los a que prosperin, creixin i es desenvolupin allà on són bons i no tant engarjolar-los en escoles especials, esplais adaptats…
Per poder tindre una millor integració dintre la societat, integrem-los dins les escoles ordinàries però amb una ajuda o suport perquè puguin seguir el seu camí.
Molts cops les persones que tenen discapacitat, tenen por de tirar endavant perquè des dels metges ja generen inseguretats i pors a seguir endavant i això acovardeix a la persona i principalment a la família que també i col·labora i contribueix molts cops conscientment i d’altres no tant.
Jo mateix puc afirmar que de petit pensava poder ser gran i ser el més autònom possible i adia de avui ja ho soc gràcies a la Fundació Catalana Síndrome de Down,degut a l’esforç que fan perquè jo pugui viure de forma independent, com també un treball personal molt elaborat per no ser destruït per la negativitat i dificultats que jo mateix pugui arribar a tenir.
Des de ben petit, puc afirmar entre moltes persones van aconseguir fer-me sentir: vulnerable, indefens, insegur i com no tindre por de qualsevol situació que desconegui.
Ser discapacitat per mi no és un problema més aviat és una virtut, perquè valoro més el meu esforç físic i psíquic afrontant tot allò que se’m presenta.
Fem un canvi?
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
