Era un home tan petit que es deia Pere Cullera i es va caure dintre d’un pot. Aquest home va caure dins d’un pot que hi havia unes llenties. El pot parlava, els pares d’en Pere Cullera es van sobtar. En Pere Cullera estava dins del pot de llenties atrapat. Els pares el volien treure com sigui. En Pere Cullera amb veu en crit, cridà:
-He caigut, ajudeu-me papes.
Gràcies els seus pares, que d’alguna manera van treure el fill amb enginy el van fer sortir del pot.
En Pere Cullera i el bitllet
Un altre dia, en Pere Cullera va veure un bitllet al terra era tan petit com ell.
La forma del bitllet el tenia content es va anar a comprar un pot petit de llaminadures que havia vist en una tenda. Va arribar a la tenda, el venedor que s’anomenava Martí li va donar el pot. En Pere li va dir:
-Tingui no s’entretingui.
Tot pagant-li amb el seu bitllet.
El venedor li va retornar el canvi. En Martí va voler saber si era en Pere Cullera i el mateix Pere va assentir que si. En Cullera va veure que l’havia reconegut.
En Pere va arribar a casa seva content.
Ja a casa, la seva mare li va dir:
-On estaves trapella? T’hem estat buscant per casa i no t’ hem trobat.
En Pere Cullera li va contestar:
-He estat fora de casa, per el carrer. M’he trobat un veí, i he anat a una botiga de llaminadures. Abans d’entrar m’he aturat a la brossa, i he trobat un bitllet.
La Carme li diu:
-Doncs guarda els teus diners a la guardiola, si és que has anat a la tenda de llaminadures.
En Pere va guardar els diners a la guardiola porquet que tenia de plàstic.
La mare que és deia Carme, li va preguntar que d’on havia tret el bitllet.
El fill li va comentar de que l’havia trobat a les escombraries.
El pare que s’esmentava Toni, li va preguntar d’on havia tret el bitllet.
En Pere va dissimular i li va dir de que no sabia on s’havia trobat.
En Toni li va burxar per saber on havia trobat el bitllet. I finalment el fill va cantar de que l’havia trobat en els escombres. El pare va entendre el seu fill, va parlar amb la seva dona, Van fer un pacte per a que en Pere no és tornès a escapar. Finalment els tots 3 no van sortir de casa.
En Toni i el DNI
A la casa d’ en Toni, la Carme li va dir el fill:
-Pere has de fer-te el DNI.
En Carles, el seu germà és va afegir a la conversa, i va voler fer de les seves. Tot fent-li la punyeta, va parlar de que havia de fer-se fotos per el DNI. El pare va voler enganxar en Carles per a que vingués amb ells per fer-se el DNI. En Carles era una bona peça de puzzle, ja que era un trapella exteriorment ,però interiorment era molt bo, un tros de pà.
En Carles li va comentar al seu germà, si tenia 2 fotos amagades. En Pere, va voler escarman-tar-lo una mica, tot ensenyant-li dient-li de que no tenia fotos d’ell.
En Carles és va encabritar molt. Per tan va voler no dir-li res en tot el camí. En Toni va veure la situació dels 2, i és va ficar per el mig. Va llençar una bona bronca. Així que en Pere i en Carles, es van separar i se’n van anar un per una banda, i en Pere per un altre.
Finalment el DNI no es va fer.
Així que es va posposar per fer-ho un altre dia.
A l’endemà següent els germans es van quedar sols a la sala d’estar, per poder-ne parlar.
Entre ells 2 s’havia creat un conflicte gros, amb el tema del DNI. Així que ells mateixos van decidir de fer el carnet el mateix dia. Per tant el Pere afable li va donar les fotos, de quan l’havia enganyat. En Carles va veure del seu germà,que havia jugat amb ell. Finalment ell mateix va riure.
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.
Hola Jordi,
deu ni do quina imaginació tens!! Son molt xulos!!
A continuar!!
Una abraçadaaa