No hi hauria d’haver guerres enlloc. Hauriem de fer les coses amb pau. Parlant la gent s’entén. A mi m’agradaria saber per què encara hi han països en guerra. Que no saben viure en pau? No estic parlant d’Europa. Encara hi ha guerres com a Mali, el Iemen, República Centreafricana, Sudan del Sud, Ucraïna… Així com terrorisme a l’Iraq, Líbia i l’Afganistan, o terrorisme i pirateria a Somàlia. També la invasió d’Israel a Palestina.
George Bush d’Estats Units, Toni Blair del Regne Unit i José María Aznar d’Espanya van matar a Saddam Hussein, antic dictador de l’Iraq. El van matar pel petroli que té Kuwait, doncs Hussein va voler invadir el país per importar-ne el combustible.
I per si no n’hi ha prou s’ha celebrat la Supercopa d’Espanya de Futbol a Riad, Aràbia Saudita, i el Mundial de Futbol 2022 a Qatar. Tots dos països de petroli. Es barregen el futbol amb política i els interessos econòmics i el petroli. És una vergonya, fins i tot al Barça, el seu antic sponsor era Qatar Airways i s’acusava al Barça de finançar il·legalment amb armes els països amb dictadura. No estic parlant de la junta directiva del Barça d’ara, sinó de l’era Bartomeu, antic president del FC Barcelona. Jo això no puc entendre-ho. I no saben què és viure en pau.
Ara el Barça té a UNICEF com a sponsor, que em sembla millor perquè tot lo que fa UNICEF és relacionat amb l’ajuda humanitària als nens pobres que viuen en països en guerra.
Gandhi, un model de pau
Una de les coses que jo vaig aprendre a l’escola de Sadako quan es va fer l’any de Mahatma Gandhi, era a viure en Pau i en germanor, a fer les coses pacíficament i sense violència. Gandhi va aconseguir la indepèndecia de l’Índia amb manifestacions pacífiques que es van fer famoses per l’ús de la no violència. Es veu que a Gandhi li agradava molt el futbol.
A Sud-àfrica, Gandhi va decidir utilitzar el futbol com a mitjà de resistència contra el racisme. Va fundar tres equips a Durban, Pretòria i Johannesburg, sota el nom de Passive Resisters Soccer Club.
Convençut que el joc fomenta la unió i el treball en equip, apostava que el futbol és un esport on lo important és participar i gaudir, tot fent viure a la gent l’emoció i el bon rotllo. Perquè es pot parlar, opinar, pensar i sobretot, la millor arma per poder-se defensar és la Paraula, que és lo que permet viure en Pau.
Espero que com Gandhi deia, el futbol aposti per donar suport a la pau i a la no violència en comptes de a les guerres i el petroli. Un petroli que l’únic que provoca són les guerres sense ànim de viure en Pau.
Contra el racisme
Fer les coses pacíficament com feien Martin Luther King i Nelson Mandela, que són els altres seguidors de la doctrina de no violència de Gandhi en els seus respectius països. Mandela a Sud-Àfrica i Luther King als EUA.
És igual d’on siguin, lo important és viure en Pau. Era el que apostaven ells i això és el llegat que ens han deixat. Per poder viure en Pau, s’ha de lluitar contra el racisme. Mandela ho va fer a Sud-Àfrica contra l’apartheid, mentre que Luther King va lluitar contra la segregació i la discriminació per ètnies.
Nosaltres no hem de sapiguer fer la Pau amb paraules perquè les Paraules se les emporta el vent, lo important és fer-ho en fets.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
