Com cada any, el 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona per reivindicar els drets d’un gènere ancestralment menystingut. Aquesta jornada pretén donar visibilitat a la lluita lliurada pel mal anomenat “sexe dèbil” en matèria de justícia i igualtat social respecte el “sexe dominant”. Històricament, la dona sempre ha estat relegada a un paper destinat a servir i obeir l’home.
Actualment, en l’àmbit laboral, moltes dones encara treballen en inferioritat de condicions i oportunitats respecte els seus companys masculins. No obstant, però, algunes treballadores s’han rebel·lat contra aquestes convencions masclistes per fer-se respectar. És el cas de les costureres que, el 1968 confeccionaven les tapisseries per als cotxes fabricats a la planta principal de Ford al Regne Unit.
REACCIÓ EN CADENA
Annex a la factoria de la multinacional nord-americana Ford a la ciutat de Dagenham es troba el taller de confecció de tapisseries per als seients dels seus vehicles. Fartes de cobrar menys que els obrers de les cadenes de muntatge (en aquells moments n’hi havia uns 3000) per una feina més especialitzada, les 187 costureres van decidir declarar-se en vaga indefinida.
Aquesta protesta va comportar una aturada en la producció dels models que conformaven la gama anglesa de la marca de l’el·lipsi blau el 1968. Entre d’altres es trobaven el flamant Escort, el Cortina (Taunus a l’Europa continental) o el Zephyr. La falta de tapisseries va repercutir en l’abastiment de seients. La vaga va provocar que els concessionaris oficials Ford al Regne Unit no rebessin cotxes nous.
REPERCUSSIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES
Les costureres de Dagenham van portar al límit les seves reivindicacions salarials, posant contra les cordes la multinacional automobilística. Des de la seu central a Dearborn (Michigan. Estats Units), Henry Ford II va amenaçar al Govern britànic amb la retirada de la fàbrica del país. Aquest extrem hauria suposat un greu perjudici per a la industria i l’economia de la ciutat situada a la ribera del Tàmesis.
Per la seva banda, les aguerrides treballadores es van reunir a Londres amb l’aleshores ministra de Treball i Productivitat per transmetre-li les seves demandes laborals. La trobada va donar lloc a l’Acta de Pagament Just, aprovat el 1970. La reforma va acostar el salari de les cosidores de tapisseries de Ford a Anglaterra en un 92% al que percebien els seus companys masculins.
FETS DRAMATITZATS
Els fets aquí relatats van ser dramatitzats a la pel·lícula “Pagament just” (“Made in Dagenham” en el seu títol original), dirigida per Nigel Cole el 2010. Sally Hawkins n’és la protagonista en el paper de Rita O’Grady, instigadora i líder de la vaga de costureres. El desaparegut Bob Hoskins (va morir el 2014) interpreta Albert, l’enllaç sindical que recolza amb vehemència la causa de les treballadores.
Pels esdeveniments descrits, malgrat que els noms dels implicats són ficticis, el film hauria de ser d’emissió obligada cada 8 de març. “Pagament just” il·lustra com cap altra una revolució en pro de la no discriminació per qüestió de gènere. Fa 55 anys, una rebel·lió laboral en femení a la fàbrica de la divisió anglesa de Ford va engegar el motor d’una justícia salarial.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
