El futbol és un esport que hauria de reunir les persones entorn de la passió i la competició. Desgraciadament ha estat escenari d’actes de racisme i continua sent-ho. Més enllà dels seus orígens històrics, el racisme ha impregnat aquest esport de manera preocupant, afectant jugadors i aficionats de diverses ètnies i races.
És cert que episodis tràgics com els ocorreguts durant el règim d’Adolf Hitler, amb el seu despietat genocidi contra els jueus i la seva ideologia de superioritat racial ària, representen una de les manifestacions més extremes de discriminació racial en la història. Ara però trobem racisme en el món del futbol i a dia d’avui massa sovint es donen fets vergonyosos.
És lamentable que, fins i tot avui en dia, a gairebé 80 anys de la caiguda del règim nazi, continuem presenciant actes de racisme als camps de futbol. No ens hem d’oblidar, però, que també en altres esports, com ara el bàsquet, també hi trobem racisme.
Fa unes setmanes, quan es va celebrar el partit del PSG-Barça al camp del Parc dels Prínceps a París un grup d’aficionats culers feien salutacions nazis i això pot tenir conseqüències. I una d’aquestes conseqüències és expulsar el Barça de la Champions League. Una altra de les possibles conseqüències és que hi ha repercussions econòmiques pel club. Fins i tot se sap qui va fer aquest salutacions nazis: eren dos socis del club blaugrana. I el mateix club vol expulsar-los del FC Barcelona.
I si jo, com a soci que sóc del FC Barcelona, puc donar la meva opinió, crec que ni l’afició ni els socis del Barça s’haurien de permetre barrejar-se amb qüestions polítiques. Cap club de futbol s’hauria de veure barrejat amb esdeveniments extraesportius perquè no només es perjudica el futbol sinó que hipoteques el teu club, doncs les sancions poder ser econòmiques i innassumibles. Fins i tot pot ser sancionat el club, per exemple, sense jugar més a la Champions League o ser expulsat de competicions europees si no som capaços de demostrar al món i a la societat que som més que un club.
Per altra banda, crec que no es pot plantejar una nova competició com la Superlliga si encara s’ha de resoldre un fet tant greu com el racisme en el futbol. El que hem de fer és fer net. Quan dic fer net, vol dir que primer una cosa i després l’altra. Així no podrem competir en cap competició, ni europea ni mundial.
Insults i agressions racistes al futbol
Els jugadors racialitzats són objecte d’insults i abusos verbals per part d’alguns aficionats i professionals del món esportiu, com s’ha evidenciat en alguns incidents. Guus Hiddink, exentrenador del Valencia Club de Fútbol, el 1992 va fer aturar el partit fins que no enretiressin de l’estadi les banderes i simbologies nazis.
Quan encara era jugador del Barça, a Samuel Eto’o li van dir “negro cabron” i Eto’o sovint volia marxar del camp de futbol.
Fa uns mesos, el jugador Vinicius també va patir racisme al camp, tal i com en parlava el meu company en aquest article.
Més recentment, en un partit de Tercera Divisió durant un partit entre el Trujillo i el Moralo, un jugador local hauria insultat un jugador de Costa d’Ivori. L’incident va acabar amb un enfrontament entre jugadors i aficionats que van saltar al camp.
I fa només uns dies, el Mono Burgos, un periodista de Movistar+ Champions League, va fer un comentari racista a Lamine Yamal (concretament va dir: “Mira que calidad, mira que toquecitos de Lamine Yamal. Si no le va bien termina en un semáforo. El fútbol es como la vida”) i des de la veu de fons de la televisió se senten rialles com si els fes molta gràcia que li diguessin aquesta porqueria al pobre Lamine Yamal.
Sovint ens omplim la boca dient que a l’esport s’han de respectar els resultats sigui una victòria o una derrota. I ens podem sentir tristos o contents quan es guanya o es perd. Això és el que forma part del joc però el fet de menysprear, faltar el respecte o fer comentaris racistes no formen part del joc.
Tu pots opinar el que vulguis mentre ho facis amb respecte, això és la llibertat d’expressió. Però m’agradaria que pel que fa al futbol i a l’esport, els comentaris giressin entorn al joc i no a la raça o al país d’origen.
Aquests comportaments són inacceptables i cobreixen d’ombra el veritable esperit esportiu que hauria de prevaler en el futbol, així com en altres esports.
La lluita contra el racisme en el futbol ha de ser una prioritat per a tots els involucrats en aquest esport, des dels organismes rectors fins als clubs i els propis aficionats. Es necessiten mesures concretes per educar i conscienciar sobre la importància del respecte i la inclusió, així com sancions més severes per a aquells que perpetuen actes de discriminació racial.
És essencial recordar que el futbol és un joc que hauria de reunir les persones, independentment del seu origen ètnic o racial. Tots els jugadors mereixen ser tractats amb dignitat i respecte, i cap tipus de prejudici o discriminació hauria de tenir cabuda en aquest esport.
Per això, és crucial que siguem conscients del nostre paper com a aficionats i actuem amb responsabilitat per erradicar el racisme del futbol d’una vegada per totes. Cal recordar també que no s’ha de barrejar la política amb l’esport. Només així podrem gaudir plenament d’aquest meravellós esport, sabent que estem contribuint a un entorn més inclusiu i just per a tothom.
Per últim, ens agradaria portar al lector a la següent entrevista a l’activista afrofeminista Desirée Bela-Lobedde, una persona que aporta llum i coratge per assenyalar i lluitar contra el racisme:
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
