Cap invent ha condicionat tant la fisonomia de les grans ciutats com l’automòbil. A Espanya, l’auge del Seat 600 va ser determinant. Les facilitats per tenir vehicle propi van fer que durant les dècades de 1960 i 1970, a Barcelona s’obrissin noves vies de circulació ràpida. La més àgil de totes va ser el Primer Cinturó de Ronda, també coneguda com a ronda del Mig.
La ronda del Mig suma un total de gairebé catorze quilòmetres. El seu traçat comprèn el passeig de la Zona Franca, les rambles Badal i Brasil, la Gran Via de Carles III, ronda General Mitre, travessera de Dalt, i ronda del Guinardó.
Arran dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, a la ronda del Mig s’hi van afegir les rondes de Dalt i del Litoral. Aquestes infraestructures vertebren la Ciutat Comtal.
PROJECTE DE COHESIÓ
El 1907, l’aleshores alcalde de Barcelona, Domènec Sanllehy va encarregar a l’arquitecte i urbanista francès León Jaussely un pla de reforma urbana. Feia deu anys que els municipis de Santa Maria de Sants (avui Sants-Montjuïc), Les Corts, o Gràcia, limítrofes amb la Ciutat Comtal, s’havien annexionat com a districtes. A aquests se sumarien els de Sarrià-Sant Gervasi, o Horta-Guinardó.
Però el projecte de cohesió no es va fer realitat fins el 1970 per obra i gràcia de José María Porcioles. L’alcalde franquista, partidari del transport privat, va impulsar la construcció d’una autopista urbana per agilitzar el trànsit a Barcelona. No obstant, però, durant anys, aquesta infraestructura viària va suposar una barrera infranquejable que va dividir els districtes que travessa, més que unir-los.
TRAÇAT PRIMIGENI A TRES NIVELLS
Les vies de circulació ràpida que conformen la ronda del Mig discorrien a tres nivells. Així, doncs, el passeig de la Zona Franca, la ronda General Mitre (antigament, la cruïlla amb el carrer Muntaner era subterrània pels carrils centrals) o la travessera de Dalt comptaven amb un traçat de superfície. Tanmateix, les rambles Badal i Brasil i Gran Via de Carles III discorren tant per sobre com per sota la superfície. Les places Reina Maria Cristina i Lesseps també es creuen pel pas inferior.
El tram de la ronda General Mitre tocant al túnel de Lesseps era més elevat per la meitat en sentit Llobregat. Pel que respecta a la ronda del Guinardó, entre el 1974 i el 2009 va tenir un viaducte central, el qual enllaçava amb el túnel de la Rovira. Els altres viaductes pretèrits van ser els que ordenaven el trànsit de la plaça Cerdà.
REFORMA PER ELIMINAR MOLÈSTIES
La Ronda del Mig es va projectar pensant més en la circulació fluïda de cotxes que en les molèsties veïnals implícites. L’obertura entre les dues calçades superiors de la Gran Via de Carles III generava reverberacions acústiques. Pel viaducte de la ronda del Guinardó, els vehicles passaven per davant del primers pisos.
Per tal d’esmenar aquests greuges, durant la primera dècada del segle XXI, l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme un pla de reforma de la Ronda del Mig. La cobertura total de la Gran Via Carles III ha donat lloc a un bulevard de superfície. La substitució del nus viari per l’actual rotonda, ha retornat a la plaça Cerdà l’aspecte original. Ara, el tram de la ronda General Mitre per sota de la plaça Prat de la Riba (intersecció amb Via Augusta) és soterrat. La ronda del Guinardó és de traçat ras.
COLOSSOS DE VIDRES FOSCOS
El traçat del Primer Cinturó de Ronda està esquitxat d’edificis singulars i imponents. A la Gran Via Carles III, a prop de la plaça Reina Maria Cristina, es troben els edificis d’oficines Trade. Dissenyades per Josep Antoni Coderch i inaugurades el 1968, dues de les quatre torres tenen 11 pisos; i 13, les altres dues. Les façanes presenten formes sinuoses cobertes amb vidres foscos.
A la plaça Reina Maria Cristina (avinguda Diagonal, 621) estan assentats dos colossos d’altura asimètrica, també obra de Coderch: les Torres de La Caixa, avui CaixaBank. Acabades el 1983, la torre “La Caixa 1” s’eleva a una altura de 14 pisos, mentre que “La Caixa 2” consta de 26. Ambdues estructures, revestides amb finestres tintades en negre estan coronades pel rètol giratori de CaixaBank ubicat a la penúltima planta.
ENTORNS ESPORTIUS
Un túnel marca el límit entre els districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, el qual suposa la transició de la Travessera de Dalt a la ronda del Guinardó. Als voltants del pas soterrat es troba l’estadi Nou Sardenya, on juga com a local el Club Esportiu Europa. L’equip milita a la Segona Divisió de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).
No obstant, però, el Nou Sardenya no sempre ha estat l’únic camp de futbol a la Ronda del Mig. Des del 1923 i fins la demolició el 1997, l’estadi de Sarrià va estar integrat a l’entorn urbà de la ronda General Mitre. Durant 74 anys, el coliseu va acollir els partits del Reial Club Esportiu Espanyol. En el marc del Mundial de Futbol disputat a Espanya el 1982, el temple perico va jugar un paper rellevant. Actualment, l’antany conegut com a solar de Can Ràbia l’ocupa un equipament d’habitatges amb un parc central.
DÈFICIT DE COMUNICACIONS SUBURBANES
En els seus inicis, la Ronda del Mig només comptava amb estació de metro en tres de les places que la cohesionen. Dues d’aquestes estan batejades amb noms monàrquics: Reina Maria Cristina (L3) i Alfons X (L4). La tercera en discòrdia és la plaça Lesseps, on es troba la zona zero del suburbà barceloní, inaugurat el 1924. Fins el 1985, l’estació va ser el punt d’origen de l’actual Línia 3.
Per resoldre el dèficit de comunicació suburbana, el projecte original de les Línies 9 i 10 contemplava quatre parades al llarg del Primer Cinturó. Però, degut a les retallades pressupostàries del 2011, per ara només en funcionen dues: Foc i Foneria, ambdues al passeig de la Zona Franca. Els baixadors de Lesseps i Muntanya, el qual estaria situat a la travessera de Dalt, hauran d’esperar a temps millors.
UN CANVI A TOTES LLUMS
En un espai tan privat de llum natural com els passos soterrats, alguns ja desapareguts, de la Ronda del Mig, la il·luminació artificial és essencial. La primera instal·lació lumínica constava de fluorescents que irradiaven llum blanca i taronja, amagats sota plafons integrats en les lloses que revestien les parets. Amb la reforma integral, els túnels del Primer Cinturó de Ronda estan estèticament en consonància amb els de les rondes de Dalt i del Litoral.
Els enormes i antiestètics fanals (popularment se’ls comparava amb ovnis) que enllumenaven els viaductes de la ronda del Guinardó i de la plaça Cerdà avui són història. Fa cinc dècades, l’alcalde, José María Porcioles, va donar a llum un projecte que va abocar Barcelona a una transformació per la via ràpida.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
