Blanc vora el mar el cos de la sal s’esborra i el sol mira ferotge a l’aigua, des del cel com un esclat. Doncs s’ ha tornat en un vestit blau , mariner, amb cargols pintats. Blanc vora el mar que es veuen les perles celestials. Així que farem una festa que cridi a tots…
Mai seré feliç si no estic al teu costat. Què serà la mort sense tu? Hauré de viure sola amb un gos, en un pis a les afores de Barcelona. Encara t’estic esperant, príncep encantat. No sé si vindràs cap a mi? Li deixaré al cel que faci la seva obra, jo no penso fer…
No veuré el sol de bon matí, en cap moment. S’ha tornat una vela blanca, un vaixell a la deriva. Miraré la sal de la mar i sonarà un esclat a través del vent. Navegaré sense rumb, arràn del blau matís. Les marines criden una cançó dolça, feta d’una sirena seductora i bella. Ja desprès…
T’estimo, amor meu. Perquè sense tu em moro i no valc res. Sempre he viscut per a tu. El meu cor batega per tu. T’estimo, amor meu. I és que ets meu, ets el meu paradís sencer. Ets la meva vida, el meu príncep, el meu home. Sé que ets tu perquè t’he estat esperant…
Seré per tu en un sol sospir, amb el teu dolç alè. Seré per tu la teva reina, la teva musa, la princesa del teu cor. El teu amor, que canta per tu. Seré per tu una deessa, la dona dels teus somnis. Aquella sirena de veu avellutada que no et treuràs del cap. Seré…
Quan era amb tu m’omplia d’alegria, de goig. Tot era flors. Era color. Quan et veia em sentia complementada. Quan era amb tu, estava bé. Volia ser el teu gos. Volia ser la teva llum: el teu foc, el teu cor, la teva flama. Quan era amb tu, em convertia en una princesa de conte….
Una rosa vestida de roig cantava una rondalla any rere any. Sempre tararejava per primaveres. Somreia. L’alegria la vestia d’amor. Els ocells reposaven en els seus pètals de vellut. Una rosa vestida de roig feia rondalles de primaveres acompanyada amb la seva amiga puput. Com n’era! No es cansava mai! Els esquirols venien a veure-la …
Cantaré per tu sempre. La veu anirà volant cap a tu. La cançó t’abraçarà fins que trobis la dolçor dels meus llavis. Cantaré per tu tots els dies de la meva vida. Perquè tu, ets el meu príncep de bosc. Així que el so t’arribi com un nèctar de flor, amor meu.
Dispararé davant del teu cor una rosa pintada de roja flama, no descansaré mai per donar els meus llavis a tu. Perquè t’estimo amor meu. I la teva boca em fa desitjar. Per això dispararé davant del teu cor a aquesta rosa que es convertirà en una dolça fletxa feta de sang i amor.
Cantaré per tu.Ballaré finsque els peus no parin.Donaré voltes sense parar,cerclesi em marejarè rient.Somriuré al sol,a la lluna,a la nit quan plorai el meu so sonarà tan fortque arribarà als Alps.Seré neu.Seré ocell,per això canto boigi no m’aturen mai.Però m’anomenen pesat,pel soroll que faig.Sóc com un rellotge incansable,que em donen cordai segueix dansantvestit de plomes.
