Vaig anar a França per sentir uns instruments. Volia tocar música clàssica amb un violí. Relaxar-me mirant a munt al cel a la lluna plena. Tocava el violí suaument, El tocava amb el cor. Era tan suau que plorava al sentir el recital. La música eren versos que tocaven la fibra, Els sentiments. Jo mateix…
Una nit havia sentit unes tempestes que movien el mar, el vent…Una altra nit hi havia uns arbres que estaven nus.A sota hi havia uns animals, els mussols, que començaven a cantar.Estaven força mullats.Es movien fins a caure en un oceà petit.No en podien sortir perquè amb les ales molles no es pot volar.
Un dia amb un cistell vaig anar al bosc a la zona verda de la vall de les fades. Hi havia milers de flors grogues i vermelles com les fades. Les vaig voler agafar per fer un mercat de plantes. Porteu ginesta i roses.
Els carrers d’una ciutat antiga estan plens de coloms. Són aus que han perdut les plomes daurades. Se les ha endut el vent. Eren massa velles. Ara la pell sense ploma és de color platejat. Els coloms volen volar cel amunt per viatjar al bon temps. Hauran de reinventar el seu vol.
