Visca l’amor
Viure la vida estimant-te, sentir al teu costat. Viure la nit Visca l’amor Mar blau, lluna d’abril, la platja per a mi.
Poesia
Seguir llegint
El vent d’un virus
Un dia sense avís, va arribar el vent, portant amb si un enemic invisible, com una ombra en la nit, furtiu i cruel, un virus que va canviar el nostre destí. Es deia COVID, nom temut, va posar el món sencer en pausa, va tancar portes i cors, ens va deixar sols a casa nostra….
Els llops estan enamorats de la lluna
En la nit canten, mirant la lluna. Dos llops enamorats a mitjanit. Cerimònia de tots els llops en el bosc encantador. Amb l’arribada del llop, ja un llop és aquí. Enamorats de la lluna plena en una gran roca. Prop de la lluna plena, en la roca punxeguda, udolant, els llops baixen corrent pel bosc….
La nit de la dona del mustang
Miraré la lluna en una nit d’estiu, cabalgan en silenci. Escoltaré el trot del meu cavall com una suau gota d’aigua que cau. Miraré la tela de la foscor, muntada, amb el meu vestit assalmonat. I a l’animal li encantava ser arrossegat per el seu llom la fina seda. Miraré la lluna com la geneta…
Desig de mar
Somiant vora la mar, l’aigua en fa camí i vent, murmuri dolç que bressola els records del pensament. Onades dansen suau, com un vals de serenor, els estels brillant a l’alba, testimonis de l’amor. La lluna, dama argentada, besant la sorra humida, testimoni de promeses que el cor sempre oblida. Mar endins l’horitzó es fon…
Quan obres els teus ulls
Quan obres els teus ulls sento el despertar d’un nou dia, i tinc davant meu el resplendor del sol que em transmet la teva bonica mirada. Sento les teves suaus mans acariciar el meu rostre, al compàs de la brisa de la teva veu xiuxiuejant a les meves orelles, fent eriçar així la meva pell….
La llum de Sant Joan
Blau és el teu vel de llum. Blava és la nit quan apareixes amb la teva sonata de sal lleugera. Foscor és el teu nom. L’obscuritat és teva. Blau és el teu vel de llum quan ve l’estiu, on la lluna vetlla en un Sant Joan de fum. Blau matís, pintat d’ una pintura d’aquarel·la …
Abans de la foscor
Una rosa negra, la sang Al fons veig l’aigua negra, És l’amor, brindem amb una copa de sang. Et veig en la foscor, amb unes espelmes, La mitjanit solitària, no canten els ocells ni hi ha estrelles. Els pètals de roses amb la sang, les llàgrimes amb sang, Per les fileres de l’aigua, plena de…
L’ombra negra de l’amor
L’ombra negra de l’amor, quantes vegades vaig dir «t’estimo» a una dona que no veig. Encara que siguis ja invisible, de tu segueixo enamorat, per tu seria una ombra negra en la nit estelada, una nit tan desitjada. Vols ser la meva núvia, perquè et cuidi per amor? Som nuvis, sempre estic a punt per…
La màgia d’un núvol il·lustrat
Blanc vora el mar el cos de la sal s’esborra i el sol mira ferotge a l’aigua, des del cel com un esclat. Doncs s’ ha tornat en un vestit blau , mariner, amb cargols pintats. Blanc vora el mar que es veuen les perles celestials. Així que farem una festa que cridi a tots…