La llum de Sant Joan

Blau és el teu vel de llum. Blava és la nit  quan apareixes amb la teva sonata de sal lleugera. Foscor és el teu nom. L’obscuritat és teva. Blau és el teu vel de llum  quan ve l’estiu,  on la lluna vetlla  en un Sant Joan de fum. Blau matís,  pintat  d’ una pintura d’aquarel·la …

Seguir llegint

Abans de la foscor

Una rosa negra, la sang Al fons veig l’aigua negra, És l’amor, brindem amb una copa de sang. Et veig en la foscor, amb unes espelmes, La mitjanit solitària, no canten els ocells ni hi ha estrelles. Els pètals de roses amb la sang, les llàgrimes amb sang, Per les fileres de l’aigua, plena de…

Seguir llegint

El temps està boig

No veuré el sol de bon matí,  en cap moment. S’ha tornat una vela blanca,  un vaixell a la deriva. Miraré la sal de la mar  i sonarà un esclat a través del vent. Navegaré sense rumb,  arràn del blau matís. Les marines criden una cançó dolça,  feta d’una sirena seductora i bella. Ja desprès…

Seguir llegint

Fada d’amor

T’estimo, amor meu. Perquè sense tu em moro i no valc res. Sempre he viscut per a tu. El meu cor batega per tu. T’estimo, amor meu. I és que ets meu, ets el meu paradís sencer. Ets la meva vida, el meu príncep, el meu home. Sé que ets tu perquè t’he estat esperant…

Seguir llegint