Desfragmentant cos i ànima, polint-la per a poder ser neta, pura i transparent com l’aigua cristal·lina que brilla amb la llum del sol. Amb un cos fort i robust com un roure mil·lenari que camina enèrgicament. Un cos gran i desafortunat. Un cos treballat per la mare natura. Un cos que encara té per conèixer…
Com m’agradariapoder veure’t nuadavant meuper poder acariciar i besarfins al últim racó del teu cos. Vull que m’hipnotitzisamb la teva bellesa,saviesa i encantper així quedarper sempre encadenatal teu voltant. Amb la teva bellesaencegues la meva mirada. Amb la teva saviesaenriqueixes la meva puresa. Amb el teu encantla meva ànima marxa volant. Mai podré ser qui era.Has…
Yo yacía entre rocasmirando el caucedel mary una amenazadora brisa me empujójustoal borde de esa piedra negra. Yo seguía mirando el marcon ojos de un hombreciego, Sin comer ni beber.Una mujer se posó detrás de mí. El día aún estaba claro.Yo tan solo la conocíacomo vecina mía.Pero nunca había hablado con ella. Mientras las olasbailabany el sol brillaba, ella se me acercósin más.Yo estaba…
La raó, una arma de foc que crema i destrueix al seu pas. Si no la cuidem, la nodrim i protegim ens pot fer molt de mal. La posició de la raó és reconduïda pel sentit comú de cada un de nosaltres. Per què volem, busquem tenir la veritat absoluta? Veritat i raó són el…
Cada dia;quan tot està tranquil,apareix com si resun regalde deu. És un nen!Un nen petit;delicat,de rei príncep.Però on és la seva mare?On està? Jo no la veig;a la botigano hi és,ni tampoc al bar.On s’amagat;la criaturaté ganajo no la puc cuidar,necessita la figura maternal. No hi ha ningú;pobretsembla que l’haginabandonat,no pateixisreietóque sé un llocon pots…
Sota les aigüesde les aigües d’una tempestadorms,tranquil·lamententre les fulles,les flors. I encara així no para;les llàgrimeses tornen més fortes,i com si fos una bombaesclatad’un critde nit. Escolta la plujaels llamps,l’electricitatque t’envolta.És tot! Però no amainasegueix com el foc,quan paraquina tristesa,la calmael soroll se n’havia anatles goteshavien escampat. En un bassalt’apropesi què veus?El teu reflex;el teu…
D’antics amors; lo possible de la llunyania, i d’eterns focs, t’emporto junt amb la meva ànima, joia sorpresa. Amb les teves corbes; em feies tremolar, et mirava els ulls, i em sentia feble. Erats tú; el meu cor estimat, encara que jo fossi amable, tu, mai em somreies, només ballaves, a sota la foscor, d’una…
