La poesia dels teus ulls
Molt sovint, quan ve la nit se’m emporta un fada. La bellesa del teus ulls negres inerts sobre la mar blanca, sempre inerts, vaig mirar. I així, gelós, vaig desfent cançons que m’acostin a ella. Però la poesia dels teus ulls sé que no la podré escriure. Cada vers que jo trobés en el paper…