nostalgia

Jugaré encara trista,  intentaré que no se’m rellisqui  cap llàgrima.  Potser cauré en un pont de vidre,  però no sabré mai  el que podré viure.  Jugaré a l’atzar, encara nostàlgica.  Em costarà treure un somriure, tot i que estaré visquent  en un escut invisible.  El cor el tindré tendre,  i voldré tancar-lo amb pany i…