Joaquima Raspall: una lliçó de vida
Aquest article va sorgir després de parlar un dia durant les vacances amb l’Andy Trias, un altre redactor d’aquesta revista. Ell em va parlar de la Joaquima Raspall i jo ara us en parlaré.
Aquest article va sorgir després de parlar un dia durant les vacances amb l’Andy Trias, un altre redactor d’aquesta revista. Ell em va parlar de la Joaquima Raspall i jo ara us en parlaré.
Apagant la vida, no la vull allargar més. Vull morir per amor, senyor meu. Apagant la vida, però no voldria que fossin per bitllets. Apagant la vida, amb petons de mel, amb carícies, amb els teus llavis plens de dolçor. Apagant la vida, sentirè la mort en els teus braços fins que el temps s’aturi…